Les proves de duresa són un dels mètodes més senzills i més fàcilment disponibles en les proves de propietats mecàniques. Per substituir determinades proves de propietats mecàniques per proves de duresa, es necessita una relació de conversió relativament precisa entre duresa i resistència en la producció.
1. Duresa Brinell (HB): una bola d'acer endurit d'una mida determinada (normalment 10 mm de diàmetre) es pressiona a la superfície del material sota una determinada càrrega (generalment 3000 kg). Després d'un període de temps, la relació de la càrrega a l'àrea de la sagnia és el valor de duresa Brinell (HB), expressat en kgf/mm² (N/mm²).
2. Duresa Rockwell (HR): quan HB > 450 o la mostra és massa petita, no es pot utilitzar la prova de duresa Brinell i en el seu lloc s'utilitza la mesura de duresa Rockwell. Utilitza un con de diamant amb un angle d'àpex de 120 graus o una bola d'acer amb un diàmetre d'1,59 o 3,18 mm, pressionada a la superfície del material sota una determinada càrrega. La duresa del material ve determinada per la profunditat de la sagnia. Depenent de la duresa del material de prova, hi ha tres casos diferents:
HRA: Duresa obtinguda mitjançant una càrrega de 60 kg i un indentador de con de diamant; s'utilitza per a materials amb una duresa extremadament alta (com ara el carbur cimentat).
HRB: Duresa obtinguda amb una càrrega de 100 kg i una bola d'acer endurit de 1,58 mm de diàmetre; s'utilitza per a materials amb una duresa relativament baixa (com ara acer recuit i ferro colat).
HRC: Duresa obtinguda mitjançant una càrrega de 150 kg i un penetrador de con de diamant; utilitzat per a materials amb una duresa molt alta.
3. Duresa Vickers (HV): un indentador de con quadrat de diamant amb un angle d'àpex de 136 graus es pressiona a la superfície del material amb una càrrega de fins a 120 kg. El valor de duresa de Vickers (HV) s'obté dividint el valor de càrrega per la superfície de la sagnat.
